Les enquestes sociolingüístiques subratllen el fet que en el principi del segle XXI, en una perspectiva de modernitat i de garantia de futur, els habitants queden interessats i fidels a la llengua catalana.

Avui i pels anys que vénen, la supervivència de la llengua catalana és un repte cultural, econòmic, polític i humà de prima importància.

D'antuvi, convé afirmar que:

La política de promoció de la llengua catalana no es fa pas en detriment de la llengua francesa; el reconeixement oficial del català i el bilingüisme no perjudica l'existència ni el caràcter oficial del francès. No amenaça la unitat nacional.

La política lingüística a favor del català es basa sobre la incitació i el suport i no pas sobre la obligació: no s'obliga ningú a aprendre el català.

La llengua catalana és el patrimoni i el mitjà d'expressió de tota la població i no és reservada als especialistes.

El reconeixement del català i la política lingüística a favor del bilingüisme es basen sobre els principis universals de respecte, de diversitat i d'igualtat entre totes les llengües tal i com figuren a:

La Declaració Universal dels Drets Humans: « l'universalisme s'ha de basar en una concepció de la diversitat lingüística i cultural que superi alhora les tendències homogeneïtzadores i les tendències a l'aïllament exclusivista ».

La Declaració Universal dels Drets Lingüístics « totes les comunitats lingüístiques tenen el dret de disposar dels mitjans necessaris per tal d'assegurar la transmissió i la projecció futures de la llengua. »

El Conveni Europeu de Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals: « el dret de practicar una llengua regional o minoritària, en la vida privada o pública constitueix un dret imprescindible. »

La Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries: « la protecció de les llengües regionals o minoritàries històriques d'Europa, algunes de les quals es troben en risc de desaparició amb el pas del temps, contribueix a mantenir i a desenvolupar les tradicions i la riquesa culturals d'Europa. »

De cara al rebuig del govern francès a fer ratificar i aplicar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la llengua catalana es troba, avui, sense cap marc jurídic que permeti la seva preservació i el seu desenvolupament: les col·lectivitats territorials i l'Estat han de protegir el patrimoni cultural que constitueix el català i de facilitar-ne l'estudi científic i l'ús.

El Consell General es felicita del suport dels Diputats espanyols - mitjançant l'aprovació d'una moció- a la demanda recurent de ratificació de la carta per l'Estat Francès.

Pel conjunt de totes aquestes raons, el Consell General desitja comprometre's amb una carta que defineixi els fonaments d'una política lingüística i de reconeixement de la llengua catalana.

ARTICLE 1:
El Consell General dels Pirineus Orientals reconeix oficialment, al costat de la llengua francesa, el català com a llengua del departament.
Es compromet a ser un dels actors de la transmissió de la llengua i de la cultura catalanes.

ARTICLE 2:
El Consell General dels Pirineus Orientals reconeix l'Institut d'Estudis Catalans com a autoritat lingüística i Acadèmia de la Llengua Catalana pel conjunt del domini lingüístic català.
El Consell General es compromet de fet a complir les normes lingüístiques establertes per l'Institut d'Estudis Catalans.

ARTICLE 3:
Els objectius de la Carta Departamental per la Llengua Catalana són:

• garantir la supervivència i la transmissió de la llengua catalana, el que implica la inversió de tendència de pèrdua de locutors catalanòfons;
• permetre la utilització del català per cada habitant del departament que ho desitgi: aprendre, sentir, parlar i llegir el català;
• assegurar la presència de la llengua catalana en els àmbits de la vida pública i social gràcies al desenvolupament del bilingüisme;
• contribuir a la integració dels nouvinguts i participar a la cohesió social i al desenvolupament econòmic del departament gràcies al respecte de la personalitat lingüística i cultural catalana.

ARTICLE 4:
De manera general, totes les estructures departamentals (serveis, administracions, organismes associats) integren la dimensió de la llengua catalana en les seves funcions i atribucions, amb una atenció particular per la comunicació amb el públic i la retolació.

ARTICLE 5:
L'ensenyament és la peça central de qualsevol política lingüística: és l'eina bàsica i imprescindible de la transmissió del català al jovent. El Consell General es fixa com a prioritats els punts que segueixen:

• ajuda a l'obertura de classes bilingües
• generalització de la sensibilització a tots els nens
• ajuda al desenvolupament de la formació per a adults

ARTICLE 6:
El Consell General integra el principi general de bilingüisme i/o presència del català sobre els suports senyalètics i equipaments de la seva competència. El Consell General estableix convenis amb altres institucions: Estat, Generalitat... per tal d'aplicar aquests principis a la retolació present al territori i que no sigui de competència seva.

ARTICLE 7:
La llengua catalana no es limita a una disciplina escolar. S'ha de garantir i fomentar la seva presència a tots els nivells de la vida pública i social.
Així, el Consell General desenvolupa la presència del català en els seus serveis, en els documents que produeix (invitacions, butlletins, programmes, Internet...), les campanyes i operacions de comunicació.

ARTICLE 8:
La supervivència i la utilització de la llengua catalana van de parella amb una presència i una difusió permanent en els mass mèdies (premsa, televisió, Internet).
En aquest sector primordial en matèria de presència lingüística, el Departament ajuda al desenvolupament dels mitjans de comunicació públics i privats en català. Desenvolupa les seves pròpies eines de comunicació en català (revistes, webs...) i en garanteix la presència.

ARTICLE 9:
Com per la seva acció per la defensa i la promoció de la llengua catalana, el Consell General es compromet a fer efectives totes les mesures possibles per tal de confortar l'ús i la difusió de la llengua occitana [sic] en el territori afectat.

Tornar al manifest: REFUSEM LA DESCATALANITZACIÓ DE CATALUNYA NORD