Malgrat tot, totes les enquestes realitzades fins avui demostren que més d'un 35% dels pares volen inscriure llur nen en classe bilingüe. Hi ha un desfasament escandalós entre la demanda i l'oferta, sobretot quan sabem que una classe bilingüe de l'ensenyament primari no costa ni un euro de més que una classe tradicional monolingüe pel seu funcionament. Els beneficis de l'ensenyament bilingüe pels joves són reconeguts i França aplica aquest model educatiu a la majoria de les seves escoles a l'estranger!

Tenim aquí un problema de voluntat i no un problema financer.

Després a nivell social. El conjunt de l'espai públic, amb escasses excepcions, amaga la llengua catalana darrere d'uns discursos admirables. De què serveix la proclamació solemne del Consell General que va reconéixer, fa dos anys, la llengua catalana com a llengua del departament dels Pirineus Orientals, si aquest mateix Consell General no canvia res a la seva retolació integralment en francès en els seus edificis, la seva xarxa viària, els seus transports, en els despatxos de les seves delegacions….Igual la vena lírica en català d'un batlle diputat a l'Assemblea Nacional a París si els alumnes de les seves escoles municipals no tenen cap possibilitat de rebre un ensenyament bilingüe.

Per fi, a nivell dels mitjans de comunicació. Cap T.V., cap ràdio, cap diari pren en consideració la llengua catalana. Tot el que és audible o visible, quan ho és, ve o té el suport de Catalunya Sud.

La inscripció, dins la Constitució francesa de les llengües regionals sense texts d'aplicació o de llei procedeix d'una pura retòrica declarativa. Tanquen la llengua dins uns vitrines per negar una vida normal a la llengua catalana com a les altres llengues dites «regionals».

No ens podem resignar i hem de superar la nostra indignació. Ens cal construir, allà on d'altres van destruir. L'Estat representat per la seva prefectura, la Regió, el Departament, l'Associació dels batlles i el Rectorat conjuntament amb les associacions catalanes han d'elaborar i presentar el que s'anomena una política lingüística, amb la creació, a curt termini, a Catalunya Nord d'una Oficina per la llengua catalana, la qual presentarà un programa amb objectius clars. Avui dia, cap responsable administratiu és capaç de dir el nombre d'alumnes bilingües que integraran el sistema educatiu el 2014 o el 2018 , ni el nombre de mestres bilingües que tindrem menester per assolir uns objectius d'un 10% o d'un 20% d'alumnes bilingües. Cal tenir clar que només tindrem mestres si tenim la voluntat de proposar una formació idònia als estudiants.

No deixem la passivitat aniquilar la riquesa lingüística de la nostra societat.

Mai es fa la promoció d'allò que s'amaga