En l’Assemblea General convocada el desembre s’ha elegit una nova mesa i s’ha definit 4 eixos de treball pel 2009.
Volem incitar les institucions a fer efectiva la presència de la llengua catalana a l’espai públic
Volem ajudar al desenvolupament de l’ensenyament en llengua catalana a les escoles nord-catalanes.
Volem participar a la divulgació de la nostra història. El 2009 aprofitarem la commemoració del Tractat dels Pirineus.
Portarem una reflexió sobre un futur que podria veure la desaparició dels departaments de l’estat francès.
Si en creiem les dades que rebudes Illa, Elna i Perpinyà serien els pobles i ciutats on la llengua catalana és més present a l’espai públic ...
A partir d’aquest constat hem de treballar, i hem de treballar junts. Les institucions tenen mitjans i capacitats per a tirar endavant projectes, però les institucions se mouen quan la ciutadania li demana. El moviment associatiu és una part viva, dinàmica, important de la ciutadania, tenim coses a dir, ajuntem-nos i sentiran millor la nostra veu.
El 2009 és aquí i a final d’any commemorarem el 350è aniversari del Tractat dels Pirineus, 350 anys d’incompliments d’un Tractat que havia de garantir els nostres drets, usos i costums. Avui paguem les conseqüències del Tractat en un primer temps i de l'incompliment de diferents articles del Tractat.
Des de la Federació tenim la voluntat de fer moure les coses, i ho farem, però ho farem amb tots: associacions, societat civil... i elegits.
Hervé Pi
 |
1659--2009 350è aniversari del Tractat dels Pirineus El 7 de novembre de 2009 commemorarem els 350 anys
del Tractat dels Pirineus. Quin és el contingut del Tractat? Què hi vam guanyar o
perdre? Quins avantatges o perjudicis pels Comtats? Avui encara en
paguem conseqüències? |
La feina feta des de dècades per entitats diverses han conscienciat la societat civil al problema i avui la sabem majoritàriament a favor de la recuperació de la llengua. La prova n’és el resultat d’enquestes a favor de l’ensenyament del català i en català, l’augment constant d’entitats declarades com a promotores de la cultura i llengua catalanes Aquesta presa de conciència ha portar fruit, avui la major part dels municipis, 101 dels 200 nord-catalans a la demanda de la Federació han deliberat i han aprovat una moció en consell municipal, moció transmesa a la Prefectura. Aquests 101 municipis representen 70% de la població de Catalunya nord.
Molts d’aquests municipis són doncs favorables, però pocs apliquen la deliberació. Sovint és per falta d’incitació ciutadana.
Des de la federació fem una crida a les entitats i persones per mor que vagin a trobar els elegits, aquests que tenen realment el poder de fer avançar el tema.
Criteris de la classificació
S’han triat 12 criteris puntuats per 5, 10 o 15 punts en funció de la importància de cada un dels criteris. Hem volgut puntuar la presència de la llengua a la retolació municipal (entrades, carrers, edificis...), l’ajuda a l’ensenyament de la llengua catalana (escoles immersives, fileres bilingües, hores de català opcionals, cursos per a adults...), la presència de la llengua a altres suports (revista, espai web,...) i agermanaments amb pobles sud-catalans, agermanaments que haurien de ser rics d’intercanvis.
Classificació dels 12 pobles
amb més presència de
català al seu espai |
||
| Ciutat | punts | |
| 1 | Illa | 64 |
| 2 | Elna | 62 |
| 3 | Perpinyà | 61 |
| 4 | El Soler | 55 |
| 5 | Prada | 53 |
| 6 | Vallestàvia | 49 |
| 7 | Ceret | 45 |
| 8 | Llauró | 40 |
| Pi | 40 | |
| Pontellà Nils | 40 | |
| Terrats | 40 | |
| Toluges | 40 | |
ELS MUNICIPIS ADHERITS A LA CAMPANYA PER LA PRESÈNCIA DEL CATALÀ A L'ESPAI PÚBLIC:
Els Angles, Arles, Baixàs, Banyuls de la Marenda, La Bastida, Bao, Bolquera, Bonpàs, Bula d'Amunt, Bulaternera, La Cabanassa, Cabestany, Cameles, Cànoes, Cases de Pena, Castell, Castellnou dels Aspres, Catllà, Ceret, Cervera, Clairà, Les Cluses, Corbera La Cabana, Cornellà de Conflent, Costuja, Cotlliure, Egat, Eina, Elna, Err, Estoher, Finestret, Fontpedrosa, Font-Romeu Odelló Vià, Forques, Illa, Joch, Jújols, Llauró, Llupià, Marqueixanes, Los Masos, Matamala, Montferrer, Mont- Louis, Montner, Mosset, Nahuja, Nyer, Oleta Èvol, Oms, Òpol Perillós, Orellà, Osseja, Paretstortes, Perpinyà, Pesillà de la Ribera, Pi, Pià, Pollestres, Pontellà Nils, Prada, Prunet i Bellpuig, Rià Cirach, La Roca de l'Albera, Rodés, Salelles, Sallagosa, Salses, Sansà, Sant Andreu de Sureda, Sant Feliu d'Avall, Sant Genís de Fontanes, Sant Hipòlit, Sant Joan la Cella, Sant Marsal, Sant Nasari, Sant Pere de Forcats, Santa Coloma, Santa Llocaia, Santa Maria la Mar, Soanyes, El Soler, Sureda, Terrats, Teulís, Toluges,Tor de Querol, Torrelles, Trullars, Tuhir, Ur, Vallcebollera, Vallestàvia, Vilafranca de Conflent, Vilallonga dels Monts, Vilanova de la Raho, Vinçà, Vingrau, Vivers, El Voló
| Armand Samsó o l'exemple a
seguir Fa poc temps s'atorgava a Armand Samsó el premi Josep de la Trinxeria per la seva trajectòria en defensa de la catalanitat, és evident que aquesta modesta distinció és una més de les que ha rebut l'infatigable lluitador de Salses, només cal que recordem que va ser premi d'Actuació cívica l'any 2006 atorgat per la Fundació Carulla. La seva figura ens sembla important de destacar perquè presenta una serie d'aspectes que la fan exemplar. L'Armand va ser deportat pels nazis i el seus aliats del regim de Vichy durant la segona guerra mundial, al camp de concentració de Dachau. La seva història ve de lluny, i encontra la tradició antifeixista amb la lluita per la recuperació nacional catalana. |
 |
| Només cal que pensem el valor simbòlic extraordinàriament important de la Porta dels Països Catalans de Salses, el seu més recent i tossut combat. Perquè l'Armand Samsó és fidelitat i tossuderia, una virtut que trobem sovint a mancar aquests temps, quan se marca un objectiu és capaç d'insistir-hi fins a fer-lo realitat. El “jove” Armand Samsó, és també el cas típic del nord català que és obligat a treballar a fora del país, però un cop jubilat del director tècnic de “Nice-Matin”, ràpidament torna a Salses, i des d'aquest moment el podem trobar a totes les mobilitzacions en defensa del territori i de la llengua i la cultura catalanes, i no sols a Catalunya Nord, sinó també defensant la idea de la Porta al Principat i al País Valencià, en tot tipus de xarrades i actes, ja que ell té molt clar que el seu país són els Països catalans. |
 |
Una llarga absència o un desinterès
lamentable
El 4 de desembre va tenir lloc un encontre a Caen (Normandia) entre les diferents Regions de l’Estat francès. L’organitzador era l’ARF (Association des Régions de France / www.arf.asso.fr). Sovint reuneix comissions o els presidents de les Regions administratives de l’Estat francès. Aquesta associació, l’ARF, té diverses comissions. Una d’elles s’anomena Comissió de les Llengües Regionals encapçalada pel bearnès René Ricarrère. No és un organisme revolucionari, però és un organisme que treballa i que fa proposicions. Quan trobem a nivell de l’Estat francès organitzacions que parlen de polítiques lingüístiques hem de valorar uns comportaments lluny de les crispacions del Senat o de l’Acadèmia francesa. Aquesta comissió ha presentat un projecte de plataforma basada sobre la Declaració universal de la Unesco (2001). |
 |
Un llibre a tenir en compte “Identité, langue et nation” de Christian Lagarde. Edicions del Trabucaire Christian Lagarde, és professor d'espanyol a la Universitat de Perpinyà, però el seu camp de treball és la sociolingüística. Estem davant d'un treball que no pretén prendre partit a favor d'una o altra posició respecte a les llengües o les nacions, es tracta bàsicament d'aclarir definicions, dels conceptes d'identitat, de llengua i de nació. Parlar dels processos de substitució lingüística, de la confusió, sovint volguda, entre estat i nació, del dret de renéixer d'una llengua, del concepte confós d'identitat, del debat tan freqüent sobre comunitarisme, i moltes més coses. Tot farcit de citacions i referències, potser massa pel lector poc habituat a aquest gènere de literatura. L'avantatge d'aquest llibre és, sense prendre partit ho repetim, de donar instruments de debat dels quals sovint els militants del “catalanisme” sem mancats, i ajudar a una reflexió general sobre tots aquests temes. Es evident que si el llibre no pot agradar als nacionalistes francesos (i espanyols), i que potser nosaltres tampoc en podem quedar satisfets, ofereix una visió clínica que ens pot ajudar a perfeccionar el nostre combat, i en particular a enfocar les nostres reivindicacions com a poble des d'una òptica diferent a la dels estats que pretenen acabar amb nosaltres. El qüestió és de l'ordre : podem materialment i moralment utilitzar els mateixos instruments que els que ens oprimeixen? Un llibre a llegir i a debatre. |
 |
El CORRELLENGUA a Catalunya nord. L’edició del CORRELLENGUA 2008 ha estat un èxit! Aquesta és la valoració que s’ha fet en reunió del 12 de novembre. L’èxit ha estat degut a la multiplicació dels actes que van començar per sant Jordi fins el dia 8 de novembre, nous pobles han adherit al CORRELLENGUA presentant actes: Torrelles, el Barcarès, Pesillà... Se deu també l’èxit a la implicació d’entitats a l’organització de l’acte final. El 2009 hem de fer millor! El CORRELLENGUA ha de guanyar en visibilitat. El CORRELLENGUA no és sol l’acte final el 7 de novembre a Perpinyà, el CORRELLENGUA és molt més, és la suma de TOTS els actes realitzats a favor de la llengua catalana tot al llarg de l’any. |
CONNEXIÓ
el butlletí de la Federació. L'enllaç entre persones i entitats
|
Abona't al CONNEXIÓ |
|---|