Fa 349 anys Catalunya Nord va ser annexada al Reialme de França.
El 7 de novembre d’aquell any, a l’Illa dels Faisans (País Basc), Felip V i Lluís XIV van signar el tractat dels Pirineus, que donava el Comtat del Rosselló i part de la Cerdanya als francesos. Pels nord-catalans, la conseqüència més greu no va ser el « canvi de propietari » però més aviat la separació amb la resta dels Països Catalans.
Vam ser doncs, la primera part dels Països Catalans en perdre els nostres drets i a patir la repressió contra la nostra llengua, la nostra cultura i en general el nostre poble. A finals del segle XVII els Angelets de la Terra s’alçaren contra les primeres imposicions econòmiques de França que volien fer pagar un impost de la sal. Però no fou fins al 1700 que un edicte reial posà per escrit una prohibició explícita de la llengua catalana en la totalitat dels àmbits legals o jurídics. El català era relegat a l’ús de carrer, començant així un llarg camí metòdic per a matar la llengua i el seu ús social.
Mica en mica, les fronteres de l’actual Europa és van anar consolidant, i la que hi ha entre els estats francès i espanyol també. Així, és trencaven progressivament alguns dels lligams històrics entre el Nord i el Sud de l’Albera., malgrat que alhora no deixàvem de ser propers i estar vinculats.

Catalunya Nord, avui
Des d’aquell tractat fins avui en dia, les coses han anat canviant. Les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i l’Alta Cerdanya constitueixen el département dels Pyrénées Orientales. Una unitat administrativa dins de l’Estat francès, que no ens permet als nord catalans decidir sobre el futur del nostre país, ja que se fa des de París, amb una visió centralista i jacobina.
Tot i que se’ns vol fer creure que « le Roussillon s’est donné à la France », els nord-catalans sempre han defensat el seu lligam a la resta dels Països Catalans. I avui en dia, malgrat que el català continua sent considerat per les autoritats una llengua de segona, i que la situació del país segueix sent difícil per als treballadors, la societat civil segueix present per a defensar el que els nostres càrrecs electes, rarament defensen: la catalanitat, no folkoritzada, d’aquest poble.