Teresa Rebull
(Sabadell, 1919) és coneguda dins el món de la cançó d'autor de la fi del franquisme per ser una de les seves veus més combatents. Teresa Soler (es diu Rebull pel seu matrimoni), militant del POUM, s’exilà a l’Estat francès el 1939. No fou fins a finals dels 60 que començà a cantar en català, tot coincidint amb la seva instal.lació a Catalunya Nord. Va cantar per primera vegada en públic a la Guingueta, on va presentar entre d’altres, Francesc Pi de la Serra, Ovidi Montllor, Raimon i Lluís Llach. Des de Banyuls de la Marenda, va fer de pont musical amb cançons pròpies ("L'agressió", "Primer de Maig 1976" o "Jo sé que un dia") i adaptacions de poesia catalana. Ha musicat els millors poetes catalans. En el seu darrer disc-antologia “Cançons 1969-1992” hi ha peces de Salvat-Papasseit, Miquel Martí i Pol, Josep Gual Lloberes, Maria Mercè Marçal, i dels rossellonesos Josep-Sebastià Pons i la seva germana Simona Gay (d'Illa de Tet), Francesc Català (de Prada) i Jordi Pere Cerdà (conegut com Antoine Cayrol). L'autobiografia /Tot cantant/ (Columna, 1999) dóna fe d'una vida viscuda al límit i d'un coratge inqüestionable i descobreix una àvia d'esperit sempre jove.
web propi:
contactes: