El primer president va ser en Josep Vidalou del Foment de Ceret. La mesa i el consell d'administració varen joguar un paper important en tota mena de campanyes (obtenció del Capes de català a la universitat de Perpinyà, a favor de l'ensenyament del català en general, campanyes de peticions, trobades a la inspecció acadèmica, demandes per més català a la ràdio i a la televisió).
Es varen organitzar trobades pan-catalanes al Fort de Bellaguarda al Pertús i uns Estats Generals de la llengua catalana a Sant Miquel de Cuixà.
La Federació no va deixar mai de mobilitzar-se cada cop que el català era amenaçat o que calia plantar cara col.lectivament, és així que ha tingut un paper destacat contra el prefecte Bonnet amb l'organització d'una gran manifestació a Perpinyà i també en l'organització dels actes del 7 de novembre i del Correllengua. S'ha mobilitzat a favor de la modificació de l'article 2 de la Constitució i contra l'apel.lació "Septimanie". Ha fet la promoció de l'ús públic del català (campanya "D'accord pel català") i mantingut relacions estretes amb les institucions i grans moviments culturals cívics dels Països Catalans com europeus (La Federació és membre del Buro europeu de les llengues de menor difusió - Eblul.

La Federació dóna suport a la Universitat Catalana d'Estiu i és membre del seu patronat.
Negant-se a demanar subvencions a les institucions locals, la Federació vol salvaguardar una independència total de cara als ajuntaments, al Consell General i al Consell Regional.
Després de Josep Vidalou, varen encapçalar la Federació com a presidents: Lluís Lliboutry, Miquel Mayol, Narcís Duran, Joan Peytaví, Alà Baylac, Pere Manzanares, Joan-Jaume Prost i Hervé Pi.

En aquest moment una comissió gestora en gestiona el dia dia i prepara un projecte de futur.