Autor: Conjunt de federacions de defensa de les llengües minoritzades.
Data 20 de maig de 2009

Preàmbul

La preservació de la diversitat lingüística i cultural és un repte major per la humanitat. Degut a l'absència de política pública i d'un estatut legal, les nostres llengües són particularment amenaçades dins llur transmissió i desenvolupament. D'ençà més de 30 anys els organismes internacionals i europeus (Parlament Europeu, Consell d’Europa, Conferències sobre la seguretat i la cooperació a Europa, Nacions Unides, UNESCO) no deixen de recordar la importància de les llengües en el patrimoni de la humanitat i d'incitar els estats a prendre mesures eficaces per tal d’assegurar-ne la defensa i el desenvolupament, especialment de les llengües regionals o minoritàries. Adoptant a la Constitució l'article 75-1, que reconeix les llengües regionals com a part del patrimoni de França, l'estat ha fet un primer pas important. Aquest article demana un nou dispositiu legislatiu per les nostres llengües en el dret francès que desemboqui en polítiques lingüístiques voluntaristes i eficaces als nostres territoris.

Principis de Dret

La lliure comunicació: tot ciutadà pot parlar, escriure, imprimir lliurement (article 11 de la declaració del 1789)

• El respecte de la diversitat lingüística i cultural és un dels principis fonamentals de la Unió Europea reconegut per l'article 22 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (Resolució del Parlament del 4 de setembre de 2003).
• La presa en consideració del dret lingüístic internacional i concretament de la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries (1992), de l'article 27 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, així com del Pacte sobre els drets econòmics, socials i culturals (ONU 1966), de les Resolucions del Parlament Europeu (Arfé 1981, Kuijpers 1987, Kililea 1994), de la Declaració (2001) i de la Convenció (2005) universals de la UNESCO sobre la diversitat cultural. ·
• La igualtat de valor de les llengües i de la dignitat dels locutors: en plena conformitat amb els textos internacionals i europeus pensem que a partir del moment en que serveixen de mitjà d'expressió a éssers humans, les llengües són iguals. Totes tenen, en si, les mateixes capacitats de desenvolupament. El valor de cada llengua és idèntic així com la dignitat de les persones que les parlen. Tots els locutors han de ser tractats amb igualtat, amb el mateix dret a rebre i transmetre, usar i desenvolupar llur llengua tant en el domini privat com en el públic.

Una nova llei lingüística

La llei sobre les llengües anunciada pel govern serà una nova etapa en el marc d'una política a favor de la diversitat de les llengües a la qual França no pot escapar. Aquesta llei ha de ser tot primer el reconeixement oficial de les llengües i dels drets dels seus locutors. L'objectiu és la vida de les nostres llengües, i és urgent restablir les condicions d'una transmisssió natural que assegurarà llur futur.És planteja també la qüestió de saber qui tindrà la competència per aplicar la política lingüística i de qui assegurarà el finançament d'aquest política. Votar una llei sense saber qui l'aplicarà i sense posar els mitjans necessaris a la seua aplicació tindria un efecte contrari al desitjat. Entre els objectius imprescindibles pel desenvolupament lingüístic, subratllem els dispositius i mesures següents:

1. Les instàncies competents per la política lingüística
L'Estat i les Administracions territorials són garants de la perennitat de les llengües regionals o territorials ja que fan part del patrimoni de França. S’estableixen mesures per assegurar llur salvaguarda i llur transmissió que passa, als territoris on tenen ús, per la utilització d'aquestes llengües per cada un dels habitants d’origen o nouvingut que ho desitgi: aprendre, parlar i llegir en llengua territorial.

2. L'organisme encarregat i els seus recursos
Sense perjudici de les missions assegurades per l'Estat, les Administracions territorials obtindran els dispositius i mitjans necessaris per assegurar llur part de gestió de les polítiques lingüístiques a favor de les llengües pròpies als seus territoris.

3. El reconeixement oficial de les llengües i cultures
Reconeixement oficial per les Administracions territorials, al costat de la llengua francesa, de les llengües regionals com a llengües pròpies als territoris concernits. Referències: Consell General dels Pirineus Orientals, deliberació 132, 10 de desembre de 2007, Consell General deBretanya, direcció de cultura, desembre 2004.

4. La transmissió natural, escolar i social amb una educació bilingüe generalitzada
Oferta generalitzada, als territoris concernits, de la maternal a la Universitat, d'un ensenyament en immersió, d'un ensenyament bilingüe a paritat horària i d'un ensenyament opcional de la llengua, a tots els establiments escolars o per fileres distintes. Cal oferir sistemàticament a cadascú la possibilitat de rebre l'ensenyament que tria de la llengua regional o territorial. Amb aquesta finalitat, es prendran disposicions específiques per a finançar des de l'inici el funcionament de les escoles associatives que practiquin la immersió lingüística. Integració de les aportacions de les nostres llengües i cultures al sòcol comú de coneixences. Ús de la llengua en les activitats extraescolars, petita infància, llars d'infants, centres de lleures, esport...

5. La formació professional i l'ensenyament universitari
Les universitats oferiran, a més dels cursos de llengües i literatures territorials, certificacions pedagògiques, recerques en educació bilingüe i disposicions lingüístiques. Totes les facultats proposaran cursos en llengües territorials. En el marc dels estudis universitaris, els mòduls de formació en llengües territorials obtindran una certificació basada en el marc comú europeu de referència. Creació d'una agregació per llengua territorial (ARF).

6. L'ensenyament de les llengües regionals o territorials als adults
Desenvolupament d'una política d'oferta generalitzada a nivell de la formació permanent: oferir a tot adult la possibilitat d'aprenentatge i de perfeccionament en llengües regionals o territorials en bones condicions, té una importància estratègica ja que hi entra en joc la formació professional, la comunicació social, l'educació dels infants, l'expansió cultural, la integració dels nouvinguts.

7. L'ús social de les llengües regionals o territorials: administracions, serveis, lleures
La presència de les llengües territorials serà assegurada en els diversos sectors de la vida pública i social dels territoris concernits gràcies al desenvolupament del bilingüisme. Instauració del bilingüisme en els serveis públics amb direcció estatal i territorial: correus, SNCF, pols de feina, administració regional, departamental, municipal.

8. L'ús social de les llengües territorials en la vida econòmica
L'ús de les llengües territorials serà assegurat en els llocs públics, en la vida social i professional : món laboral, documents i formularis, informació als consumidors i usuaris de serveis, comerços, bancs, etiquetatge dels productes, fulls d’instruccions. Campanya de sensibilització destinada al gran públic.

9. Els mitjans d’informació i de comunicació
Al costat del que ja existeix a FR3 i la xarxa France Bleu, creació d'un servei públic complet de ràdio i de televisió emetent en cada una de les nostres llengües. Concessió d'una ajuda específica accentuada pels altres operadors que obren en la difusió de les nostres llengües (grans mitjans de comunicació amb capitals privats, ràdios associatives, televisions, premsa, nous mitjans de comunicació) Possibilitat legal i tècnica de rebre les televisions d'altres estats (en particular numèriques), expressant-se en les nostresllengües. Tot i respectant l'autonomia dels mitjans de comunicació, es prendran disposicions (objectius, subvencions, formacions) per mor que els difusors públics i associatius programin emissions en llengües regionals o territorials de manera regular i que els mitjans de comunicació escrits assegurin la publicació d'articles en aquestes llengües.

10. La creació i la difusió cultural territorial
Sosteniment de la creació en les nostres llengües mitjançant una política específica a favor de l'edició, del teatre, de l'espectacle viu en general, del cinema i de la música i ajuda a la difusió d'obres produïdes en aquestes llengües pels locutors d'aquestes llengües i per altres locutors desenvolupant activitats de traducció i de subtitulació. La població ha de poder descobrir cultures sovint ocultades.

11. L'entorn lingüístic
El paisatge lingüístic territorial serà valoritzat per l’ús de la toponímia d'origen, l'encartellament en llengua local, la retolació bilingüe a l'espai públic, el cadastre...

12. La cooperació transfronterera i la implicació internacional
Promoció de la cooperació transfronterera entre administracions que practiquen la mateixa llengua de manera idèntica o similar. Establiment a nivell europeu d'un fons d'inversió a favor de les llengües regionals o territorials els crèdits dels quals seran afectats a les Administracions territorials (ARF)Aplicació de la llei L'existència de les llengües regionals només es recolza avui en disposicions disperses i no es funda sobre cap legislació coherent. El tractament reservat a les llengües regionals depèn únicament de la bona voluntat de l'Administració i de la pressió exercida pels ciutadans. Però constatem que quan hi ha voluntat política per a respondre a la demanda social els progressos són possibles. Això demostra també que l'adopció d'una llei només serà útil si està acompanyada d'un canvi d'actitud de tota la cadena de decisió, de l'Estat a les administracions territorials, de l'administració central a l'administració local i de la voluntat de l'Estat i de les Col·lectivitats territorials de provocar un canvi de mentalitats modelades per segles de desconeixement, de menyspeu. Una política lingüística s'ha d'acompanyar d'una pedagogia i d'una comunicació adreçada al gran públic. Totes aquestes demandes tenen com a únic objectiu el de permetre a aquestes llengües de viure i a aquests qui ho desitgen d’ utilitzar-les i transmetre-les. Aquestes mesures hauran de ser dotades de mitjans humans i financers per a satisfer-les. Seran un encoratjament a la transmissió familiar de les nostres llengües. Aquestes demandes s'adrecen a l'Estat i a les Administracions territorials (Comunes, Comunitats de comunes, Departaments, Regions). Cada nivell de les institucions s'ha d'encarregar del que correspon a les seues atribucions.

Signataris

Anem Òc (Occità Llengua d'Oc) Col.lectiu reagrupant l'institut d'Estudis Occitans, felibritge, Confederació de les escolesCalandreta, FELCO, Federació d'ensenyants de Llengua i Cultura d'Oc, Oc-bi, Conselh de la Joventut d'Oc.
Consell cultural de Bretanya (bretó i gallo) Federació agrupant les associacions culturals bretones
Cultura i bilingüisme d'Alsàcia i de Mosel.la / René Schickele-Gesellschaft (alsacià), Comitè federal de les associacions per la llengua i la cultura d'Alsàcia i Mosel.la Euskal Konfederazioa (País Basc) Confederació d'associacions i federacions obrant per la llengua basca en tots els marcs: ensenyament, (Biga Bai, Euskal Haziak, Seaska), ensenyament per a adults (AEK), mitjans de comunicació (Euskal Irratiak), material pedagògic en llengua basca (Ikas), cultura...
La Federació d'associacions de promoció dela llengua i la cultura catalanes (Aire Nou de Bao, APA/escola pública, Arrels, Centre Cultural Català Casal Jaume 1er, Col·lectiu de Professors de Català per a Adults, Comte Guifré, C3K, el Fiçó, Força Catalana, Òmnium Cultural Catalunya nord, NetTVCAT, Parlem Català, Unitat Catalana,……
Lofis, Tikouti, Associació dels Ensenyants certificats de crioll (AECCR) (Crioll de l'Illa de la Reunió)
Parlemu Corsu (Cors) Col·lectiu de persones i d'associacions de la societat civil corsa obrant per la promoció de la llengua corsa.
FLAREP, Federació de les llengües Regionals a l’Ensenyament Públic: APA (Associació de Pares d'Alumnes, Catalunya nord), APLEC (Associació d’ensenyants, Catalunya nord ) AES (Association d’ensenyants de Savoia), IKAS-BI (Associació de pares, País basc), DIV YEZH (associació de pares Bretanya), FELCO (Fédération des Enseignants de Langue et Culture d'Oc), OC-BI (Pares d’alumnes Occitània), Scola Corsa, Tikouti (illa de la Reunió), ELTERN (associació de pares d’alumnes Alsàcia), BIPASS (associació de pares d’alumnes Mosel.la), GEREC (Antilles), ABCM. ESKOLIM (Federació de les escoles immersives: Seaska (llengua basca), Calandreta (Occitana), Diwan (Bretona), Bressola (Catalana), ABCM Zweisprachigkeit.
EBLUL France bureu Europeu de les llengües menys difoses