Les fortaleses militars construïdes per ordre del marquès de Vauban, mariscal de França i conseller de Lluís XIV, a Montlluís i a Vilafranca de Conflent el 1669 podrien entrar a formar part del catàleg de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Aquestes dues construccions són símbols de l'ocupació francesa de la Catalunya Nord deu anys després de la signatura del Tractat dels Pirineus, com també la demolició de l'ajuntament i l'església de Cotlliure, el claustre i l'església de Vilafranca i el castell de Guifré el Pilós a Rià.

La candidatura, impulsada pel govern francès i els catorze municipis que formen la Xarxa Vauban -entre els quals Besançon, un municipi que va ser bombardejat per aquest militar i que avui té un monument en el seu honor-, també té el suport del Centre UNESCO de Catalunya. Però a la Catalunya Nord, la proposta d'aquest organisme internacional ha indignat un col·lectiu important de ciutadans, que denuncien que les construccions militars de Vauban "evidencien la voluntat d'aixafar militarment el poble català, la seva cultura i la seva llengua". Així ho assegura Joan Jaume Prost, president de la Federació per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes a la Catalunya Nord i membre del Col·lectiu No a Vauban a la UNESCO, que adverteix de la contradicció en què cau l'organització catalana mostrant-se a favor de la candidatura en tant que la seva missió és fomentar els valors de la pau, el multilingüisme i la intercultura entre els pobles.

Sense resposta

De fet, el director d'Unescocat, Agustí Colomines, ha visitat Prada de Conflent aquests dies, i va tenir l'oportunitat d'argumentar el suport del Principat a la candidatura, però no va voler contestar a les interpel·lacions que li van fer els assistents durant una conferència de l'UCE; el van escridassar durant una bona estona. El col·lectiu no ha obtingut cap resposta clara a una carta que va fer arribar al Centre, en què lamentava que Catalunya "giri l'esquena a una part de la nació amb una ganivetada com aquesta".

Si la UNESCO se'n surt, sumarà aquestes fortificacions a un catàleg que ja té altres monuments de caràcter militar i repressiu, com les piràmides d'Egipte i el Palau de Versalles.

Però a parer dels impulsors de la campanya contra la candidatura, hi ha una diferència substancial amb la Catalunya del Nord: "Avui dia, la gent que viu a Egipte no pateixen la política del faraó, i a França no estan sotmesos a Lluís XIV, però els catalans del nord encara patim directament les mesures que va prendre Vauban deu anys després del Tractat dels Pirineus". El col·lectiu No a Vauban acusa Unescocat de contribuir a "la perpetuació de l'opressió i a negar la nostra història col·lectiva".