Carta a la direcció de la
Unesco
Distingits senyors,
Com a membre de la "Federació per a la defensa de
la llengua i de la cultura catalana"que aplega moltes entitats
culturals de la Catalunya del Nord i més particularment com
a representant del Col·lectiu "No a Vauban a la Unesco", em
veig dins l’obligació d'expressar-vos la profunda
decepció que ha provocat el comunicat del 31.05.07
de Unescocaten
el si d'aquestes organitzacions, així com el rebuig rotund
de les estratègies que hi estan plantejades. Lamentem que
els responsables del moviment cultural de la Catalunya del Nord que
donen suport a la campanya iniciada fa mesos "No a Vauban a l
Unesco" no hagin estat prèviament consultats.
Considerem que la vostra decisió aniquila
els esforços dels catalanistes per a restablir
la veritat històrica ocultada i/o manipulada pels reis i repúbliques
francesos. Des de fa 47 anys, d'ençà de
la publicació de "Resistència del Rosselló a
incorporar-se a França" de J. Sanabre, confiem en
els intel·lectuals catalans, eminents universitaris com
A. Marcet i R. Sala especialistes del tema, que han abastament contribuït
a desmostrar les repressions, saquejos, destruccions soferts
ací durant els mútiples intents dels francesos al
llarg dels segles de conquerir-nos i per fi colonitzar-nos.
Tanmateix els textos oficials publicats arran de la decisió d’inscriure
les fortificacions militars d’en Vauban al patrimoni mundial
de la Unesco perpetuen les falsificacions històriques vigents.
Des de la Catalunya del Nord no entenem com Unescocat es
pot permetre fer creure que la inclusió de Mont-Louis
permetrà de sobte "d'explicar una part de la història
de Catalunya", quan cap declaració del Consell General,
ni de cap autoritat política estatal o local fins ara, ens
autoritza a creure en una "repentance historique" francesa,
ja d'entrada oficialment exclosa pel mateix President de la
República Francesa.
Si els polítics francesos i nord-catalans fossin
tan honestos com per reconèixer i divulgar de sobte la
nostra història, és a dir les exaccions que
van patir els nostres avantpassats per no voler ser
francesos, no mitificaríen pas en Vauban fent creure que era
un "humanista", no atorgarien subvencions a instituts,
no subvencionarien llibres falsificadors, ni potenciarien historiadors manipuladors,
no farien fer dictats públics als nens per enaltir
el seu record. Com a catalans no podem ignorar que l'anorreament
de Catalunya el 1714 no hagués estat possible sense la conquesta
i refortificació dels comtats del nord. Així doncs
les falsificacions són atemptats contra el dret de tota la
nació a la veritat històrica.
En nom de la Federació vaig anar a presentar
a Mont-Louis davant de les autoritats responsables els nostres
arguments en contra de "Vauban a la Unesco". A la
paret de la sala la següent citació d'en Vauban "La
politique qui ne se donne aucun soin de ménager l'amitié des
peuples est injuste et ne vaut rien" il·lustra el cinisme
aparentment avalat pel batlle dels qui crearen i perpetuen els mites que
pretenen difondre a Europa.
Esperem que Unescocat ens atorgui també a
nosaltres Catalans del Nord el dret a la memòria històrica
i ens faci prou confiança com per no tornar a repetir
els errors del segle XVII quan França va saber aprofitar
les frustacions dels barcelonins refugiats per rematar els catalans
del Nord. No cal que tornem a obrir ferides.
Quedem a disposició vostra per presentar-vos
els nostres arguments en l'espera d'un replantejament saludable
de la qüestió.
Atentament
Daniela Grau i Humbert |