Recull de cartes, manifestos, campanyes, cançons, reaccions a la candidatura del Vauban a la UNESCO.

Vauban i la UNESCO:
un casament per força

Ja és un fet: la selecció de les fortificacions i ciutadelles de l’enginyer Vauban del Rei Sol Lluís XIV a la candidatura per a la inscripició al patrimoni de la UNESCO està engegada. Quinze llocs estan triats entre ells Vilafranca del Conflent i Mont Louis.

Dubtem de la coherència i pertinença d’aquesta candidatura. En efecte es pot llegir en la pàgina Web de la UNESCO l’afirmació següent: «l’objectiu de l’organització és ample i ambiciós: construir la pau dins la ment de la gent mitjançant l’educació, la ciència, la cultura i la comunicació». I més endavant: «la pau és una gestió voluntària basada en el respecte de la diferència i del diàleg…l’establiment d’una cultura de pau arrelada en els drets de l’home i de la democràcia.»

Què hi fa aquí en Vauban? Enginyer militar en cap, nomenat per en Lluís XIV comissari general de les fortificacions i encarregat de la defensa dels territoris conquerits. Les fortificacions que féu erigir a la Catalunya del Nord testimoniegen l’ocupació francesa després del Tractat dels Pirineus amb el qual van quedar annexionats els territoris septentrionals del Principat de Catalunya després de la llarga guerra dels Segadors.

Els comtats nordcatalans foren obligats de formar part d’un estat on la legislació reial disminuí cada vegada més l’àmbit de les llibertats nacionals catalanes. Sébastien Le Preste, marquès de Vauban era al servei de Lluís XIV un sobirà gens ni mica preocupat per la diferència i el diàleg. El Tractat dels Pirineus falsament anomenat «Pau dels Pirineus» no fou pas acceptat pels catalans. Provocà revoltes que foren durament reprimides. «Els Angelets» resistiren aferrissadament als francesos. La revolta encapçalada per en Josep de la Trinxeria al Vallespir el 1663 s’estengué al Conflent i fou en part reduïda mitjançant una repressió sanglant amb detencions, deportacions, execucions el 1672, any de la destrucció del castell de Rià ordenada pel rei. El poble de Pi al Conflent fou completament destruït per a l’exemple. Manuel de Descatllar instigador de la revolta de Vilafranca el 1674 fou detingut, torturat, jutjat per crim de lesa majestat i executat sobre la plaça de la Llotja a Perpinyà. Francesc Soler cònsol de Vilafranca patí la mateixa sort; Carles de Llar fou mutilat abans de ser matat. Els caps dels tres homes foren exposats a l’entrada de Vilafranca dins gàbies de ferro. El terror continuà al llarg del segle; uns 30000 soldats ocupaven l’anomenada «Province étrangère du Roussillon» entre els quals 4000 a Mont Louis i de cap de les maneres per protegir els cerdans que refusaven la partició de la Cerdanya. A la repressió s’afegí la francesització; el 1659 la llengua del país era benentès el català: el 1672 els cònsols de Perpinyà foren obligats d’obrir escoles on s’ensenyava sols el francès i era prohibit estudiar al Principat. El 1700 la llengua francesa va ser imposada en tots els actes administratius o jurídics. La Revolució Francesa mantengué les decisions reials i considerà el català com a llengua dels revoltats i enemics potencials.

Per cert Sébastien le Preste Vauban no fou l’únic responsable de tot això, tanmateix les construccions - tal vegada eines i testimoniatges de la repressió - de les quals fou l’arquitecte, simbolitzen aquell dolorós trencament històric, les funestes conseqüències del qual encara patim. Si les restauracions i les visites de les fortificacions poden eventualment contribuir al desenvolupament turístic i econòmic d’algunes de les nostres viles aquest dinamisme no justifica de cap de les maneres la glorificació d’un Vauban responsable de la destrucció d’edificis de gran valor principalment a Cotlliure, Vilafranca de Conflent i Rià.

Per totes les raons esmentades la candidatura de Vilafranca i de Mont Louis a la inscripció al «Patrimoni mundial de la humanitat» no il·lustra ni els drets de l’home ni el respecte de la diferència; ans al contrari enalteix el dret de conquesta, de dominació i justifica la manipulació de la nostra història d’ençà de tres segles: priva una nació europea mil·lenària, encara mutilada i sense estat propi, de fer la recuperació de la seva memòria històrica.

Com ho diu en F. Mayor Zaragoza exdirector general de la UNESCO i president de la fundació Cultura de Paz: «La veritat, només la veritat fa lliures els ciutadans que són ciutadans plens, no espectadors del que passa. La ignorància els fa captius i súbdits; ara és temps de ciutadans i no de súbdits».

Col·lectiu “No a Vauban a la UNESCO”