Admeti que, avui dia, les muralles construïdes per Vauban donen el seu caràcter a Vilafranca de Conflent; la vila seria tota una altra si aquestes muralles existissin pas; ara bé, d’ací a declarar-les patrimoni de la Humanitat hi ha un abisme; en primer lloc, crec pas que aquestes muralles, igual com les de Montlluís i les de Cotlliure tinguin pas una gran bellesa que les faci úniques; jo més aviat miraria de declarar patrimoni de la Humanitat Cuixà i Sant Martí de Canigó, o el Palau dels Reis de Mallorca; per altra banda, les fortaleses de Vauban, tant les construïdes a Catalunya com les edificades en d’altres llocs, responien pas mai a les necessitats de la gent sinó als interessos del seu amo, Lluís XIV, caricaturitzat en la seva època amb l’expressió “Pare Nostre que esteu a Versalles” creada pel poble revoltat contra els excessius costos materials i humans del seu imperialisme militarista sense fre.
Òbviament, a Catalunya Nord, les obres de Vauban van servir per afirmar-hi el domini francès, contestat per uns angelets molt terrenals.
Per cert, ja que restes d’antigues fortificacions militars poden ser proposades com a patrimoni de la Humanitat, per què no s’inclou a la llista el Castell de Salses, que, de fet, és tan bell o tan lleig com les obres de Vauban? No deurà ser perquè fou construït, precisament, per evitar els atacs francesos contra Catalunya, una constant durant els segles XV, XVI i XVII, i perquè la seva situació assenyala quina és la frontera septentrional de Catalunya?
Les fortaleses de Vauban a Catalunya Nord estaven tallades pel mateix patró que la ciutadella que, el 1716, després de la Guerra de Successió, Felip V, nét, vés per on, de Lluís XIV, féu erigir a Barcelona; per tal de dur a terme el projecte del seu amo, l’enginyer Pròsper de Verboom, belleu deixeble de Vauban, féu enderrocar gairebé tot el barri de la Ribera, aleshores el més poblat i més cèntric de Barcelona; molta gent, doncs, es va quedar sense casa; a partir d’ací, jo me pregunti sobre el cost que significà per a la gent de Vilafranca de Conflent, de Cotlliure i d’altres llocs la construcció de les obres de Vauban. La Ciutadella, un símbol d’opressió, fou un edifici odiat pels barcelonins que, finalment, aconseguiren enderrocar-lo el 1868, després que la Revolució Gloriosa fes fugir cames ajudeu-me la reina Isabel II, rebesnéta de Felip V. M’imagini que, si hagués estat pas enderrocada, la Ciutadella seria actualment un dels llocs de visita turística de Barcelona i ningú no proposaria tirar-la a terra de la mateixa manera que ningú demanaria pas destruir les muralles de Vilafranca o el Fort Libèria; ara bé, si el govern espanyol proposés declarar la Ciutadella patrimoni de la Humanitat, tot Barcelona –i tot Catalunya- seria un clam, pas precisament de joia.
Tot aquest afer de Vauban i les seves fortaleses me fa pensar en aquesta cosa aparentment tan estranya i contradictòria com és l’admiració que la França d’avui dia, una república basada en els principis de Llibertat, Igualtat i Fraternitat, sent per figures com ara Lluís XIV o Napoleó, que, en un principi, són la negació d’aquests ideals; una nació realment lliure no hauria de sentir per aquests tirans la mateixa aversió que alemanys senten avui per Hitler?
Xavier Deulonder i Camins