Negació del dret a la memòria històrica
publicat l'01.12.2007 al portal de filosofia de
la universitat de Girona:www.terricabras.folisof.cat
«Memòria i identitat»: un títol escaient
que emmarca perfectament la problemàtica generada a la Catalunya
del Nord per la decisió estatal francesa de fer inscriure
les fortificacions d’en Vauban al patrimoni mundial de la
Unesco.
Aquest projecte fonamenta des de fa mesos la mitificació de
l’enginyer militar responsable de l’aparell repressiu
d’en Louis XIV glorificat com a «humanista»,
i permet paral·lelament al Consell General (Partit Socialista
Francès) de reactivar les falsificacions històriques
responsables de la pèrdua d’identitat. Al credo «le
Roussillon s’est donné à la France» inculcat
a moltes generacions succeeix ara el dogma segons el qual les fortificacions
d’en Vauban ens haurien protegit a «nosaltres francesos» dels
atacs «de l’enemic espanyol».
L’Estat no podia oferir cap millor oportunitat de manipulació de
l’opinió pública als presidents del Consell
General i Regional, respectivament Bourquin i Frêche. Fa
dos anys a Perpinyà 8000 persones es manifestaren contra
la decisió d’en Frêche substituir la denominació «Languedoc-Roussillon» per «Septimanie»;
el parlament llegit en aquella ocasió, consensuat per molts
portaveus de la societat civil, ressaltà la pertinença
a la nació catalana, sis mesos abans de la manifestació multitudinària
a Barcelona. El repte de la classe política i doncs conjunturalment
del partit socialista és frenar la presa de consciència
nacional mitjançant el negacionisme. Tenen a l’abast
tots els mitjans conferits pel poder: bombardeig mediàtic
sistemàtic (premsa cartells, espectacles) creació de
llocs de treball per a divulgar el mite, finançament de
material propagandístic turístic i pedagògic,
premis escolars, promoció de conferències partidistes.
Poden comptar amb el servilisme característic dels països
colonitzats: consentiment tàcit de la major part de la població que
desconeix la seva història, submissió d’associacions
que temen la supressió de subvencions, clientelisme condicionat
per l’atur en la regió més pobra de França
i per fi el silenci còmplice d’ intel·lectuals
que tot just s’atreveixen a denunciar la colonització francesa
a Algèria, però no a la Catalunya del Nord.
La mediatització de «l’any Vauban» esdevé així el
mitjà polític i pedagògic idoni per a ocultar
vuit segles d’història anterior, per a amagar l’ocupació militar
pels conqueridors francesos abans i després del Tractat
dels Pirineus (1659) amb destruccions del patrimoni arquitectònic
fins i tot de pobles sencers (El Vilar d’Ovança per
edificar-hi la fortalesa de Mont-Louis), per a silenciar la resistència
popular a l’afrancesament.
Al juny 2008 l’acceptació per la Unesco del projecte
francès vulneraria el dret col·lectiu de la nació catalana
a la memòria històrica i encobriria la política
genocida tan monàrquica com republicana imposada a la Catalanuya
del Nord d’ençà de l’annexió.
campanya
a www.e-criteri.cat
